Escalada a la zona d'Agulles, a Montserrat

Després de molts díes de dir que algun día hauríem de fer una sortida d'escalada amb la gent del Grup de Muntanya que tingués ganes de probar l'escalada, per fí aquest dissabte ens trobem per anar-hi.

S'apunten la Berta, en Francesc, la Sílvia, i l'Esther que mai han escalat,  en Marçal i en Roig.

Anirem a Montserrat, i concretament a Agulles. La gran quantitat d'agulles i les seves arestes Brucs, són un reclam ideal per iniciar-nos i gaudir d'aquest bé de Déu de muntanya que tenim a casa nostra.

Les arestes brucs,  són les rutes que pugen per la vessant sud de cada agulla, i en general i com molt bé en diu el seu nom, ressegueixen el camí més lògic que puja per les seves llargues arestes. Depèn de l'agulla escollida, en podem trobar de ben difícils i exposades, o de força assequibles i equipades per a no patir en excés. Generalment, aquestes últimes són les més transitades, i d'entre elles, avui hem escollit la de l'Agulla del Gep Llarg i la de l'Agulla del Capdamunt.

A peu de víes ens repartim amb dues cordades. En Marçal, la Berta, i l'Esther pujaran per l'Aresta Brucs original, equipada amb algun espit alternat amb parabolts.

I a l'altra cordada, en Francesc, la Sílvia i en Roig, pujaran per la variant que puja paral.lela per l'esquerra.

Tant en una com a l'altra, es tracta d'una ascenció sobre molt bona roca, i amb una dificultat assequible molt mantinguda, de tal manera que en tot moment gaudím d'una escalada molt disfrutona.

A més ens anem veient en tot moment, amb els riures assegurats.

Pas a pas, la Berta, l'Esther, la Sílvia i en Francesc li van agafant el "truquillo", i cada cop aquell cangueli matiner va desapareixent.

Un cop al cim, ens plantegem de pujar l'Aresta Brucs de l'Agulla del Capdamunt, i dit i fet ens hi posem. El primer llarg, molt similar als de les vies anteriors, i al segon puja un xic la dificultat, que no es pensin que això d'escalar tot són flors i violes...

Uns passos prou verticals i ben protegits ens porten a una reunió que trobem abans de fer cim.

En aquest tram, tots apretem un xic el culet, però es nota que sóm del poble d'on venim, i ens en sortim de primera.

Les reunions, com tot el traçat de les vies, estan ben encarades al sol, proporcionant-nos una vermellor d'aquelles que queda marcada per uns díes....

I les vistes... sense paraules. Simplement espectacular. És impossible que un amant de la muntanya no quedi enamorat d'aquests racons. I a més, deprés de disfrutar d'una bona ascenció, arribant al cim i sentir-nos com uns solitaris espectadors que gaudeixen del millor dels espectacles.

Ràpel curtet, i ja tornem al camí de tornada.

De ben segur que repetirem...

Salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!