Diumenge passat, ens reunim una colla de membres del Grup de Muntanya d'Arenys de Munt, per anar a fer una volta circular pel Montsec de Rúbies.
Marxem plovent del nostre estimat poble, i tot i que les previsions meteorològiques són de que cap a terres lleidatanes a mida que passi el dia farà més bo, doncs els primers dubtes apareixen durant el viatge.
Després d'un bon esmorzar, els núvols que ens han acompanyat van desapareixent mica a mica i ens n'adonem de que avui serà una ruta diferent, doncs les parts més altes del Montsec de Rúbies, estan ben enfarinades, i és precisament on ens dirigim avui!!!!!!!
La ruta escollida surt des de l'Ermita de la Mare de Déu de Meià, i es dirigeix cap a les espectaculars parets d'aquesta part del Montsec, accedint-hi per els passos naturals més assequibles, per a carenar sense cap mena de problemes aquestes muralles tant impresionants.
A mida que anem guanyant alçada l'enfarinada guanya terreny, formant un paisatge més que preciós.
Sembla que el sol te ganes de venir-nos a veure, i ja veiem que el dia, el lloc i de la manera que el trobem, avui ens faran gaudir d'una passejada més que inolvidable.
Ens aturem mil i una vegades a disfrutar del moment, per inmortalitzar-lo amb les càmeres de fotos.
Arribem al cim de la Roca Alta, i des d'allà se'ns obre la perspectiva que ens privaven les parets fins al moment... El Pirineu senser se'ns apareix davant nostre, ben emblanquinat de dalt a baix.
Amb el solet que està sortint això durarà res i menys...
En tot moment anem obrint traça, cosa que segurament ens hauría costat més de trobar el caminet encertat si no hagués estat per els gps que estrenaven alguns.
Passa el temps, i arriba l'hora de començar a pensar en menjar alguna cosa, i per aquí no podem seure enlloc!!!!!!
Així que marxem carena enllà en busca del pas de Eugues, que és el que ens farà baixar d'aquestes llargues parets
En tot moment gaudim d'una vista més que privilegiada de les terres del nostre pais, i discutim entre nosaltres de mira aquell cim i mira aquell altre... realment hem encertat de ple el dia.
Un cop deixem la carena, i trobem un lloc eixut, ens hi apalenquem, i fem el desitjat moç.
A continuació, uns passos més verticals ens guiaran al caminet que ens tornarà a portar cap a l'Ermita.
Una ruta molt més que recomanable per a gaudir de la tranquilitat d'aquests paratges, que només és destorbada per les esquelles dels ramats que en ells hi viuen.
Una gran jornada, amb bona companyia, que aviat repetirem en algun altre lloc gaudint d'una altra sortida amb els companys del Grup de Muntanya.
1 comentari:
Piu...Piu que romantic
Publica un comentari a l'entrada